25 conceptes de l’àmbit immobiliari que has de conèixer

Conceptes

Coneix els 25 termes impresdincibles del món de la immobiliària

Comprar, vendre o llogar un immoble pot significar un pas molt important a la vida de moltes persones. En la majoria d’ocasions, no es tracta d’una decisió que es prengui en pocs segons, sinó que és un procés en què es volen analitzar i considerar tots els detalls.

Per aquest motiu, és molt important conèixer els conceptes i expressions més recurrents en el sector immobiliari, gran part d’aquests inclosos en els contractes de compravenda i lloguer, així com a les escriptures públiques que poden veure’s implicades en aquests processos. D’aquesta manera, volem oferir-te un glossari de 20 conceptes molt comuns en l’àmbit immobiliari, amb les definicions i aclariments corresponents.

Superfície

 1. API (Agent de la Propietat Immobiliària)

L’Agent de la Propietat Immobiliària és un professional qualificat que opera de forma retribuïda en el mercat immobiliari, prestant serveis d’assessorament, gestió i mediació. La seva intervenció com a professional acreditat aporta les garanties requerides perquè l’acord de voluntats i el contracte immobiliari estiguin dotats de la seguretat necessària, evitant així els fraus, incompliments o errors en contractes.

2. Aval

Es tracta d’un contracte necessari pel qual una persona, anomenada avalador, es compromet a complir les obligacions contretes per una altra persona, l’avalat, en cas que aquesta no pugui complir-les. En l’àmbit immobiliari, l’avalador figura com la persona que pagarà l’immoble (sigui en qualitat de lloguer o de pagament hipotecari) en cas que el titular no pugui fer-ho per motius de manca de recursos econòmics.

3. Càrrega immobiliària

Al sector immobiliari, les càrregues fan referència a gravàmens de naturalesa real sobre béns immobles que limiten el domini d’aquests. Aquestes càrregues han d’estar reflectides al Registre de la Propietat (una institució pública) per a fer-les públiques, garantint així la seguretat jurídica pel comprador i el venedor. En aquest sentit, un habitatge amb càrrecs no està lliure per a ser comprat ni venut fins que es liquidin les càrregues.

 4. Cadastre

El Cadastre Immobiliari és un registre administratiu subjecte a l’Estat en què es recullen i descriuen els béns immobles. Així, existeix el Cadastre de tipus Fiscal; el Cadastre Jurídic, que descriu la relació entre el propietari, la propietat i la comunitat; i el Cadastre Geomètric, que recull la mesura, subdivisió, representació i ubicació dels immobles. Tot això està regulat per la Direcció General del Cadastre.

5. Cèdula d’habitabilitat

La cèdula d’habitabilitat és un document que acredita el compliment dels requisits mínims perquè un espai pugui ser habitat, tenint en compte aspectes com la solidesa o la salubritat. Així, estudia la superfície útil de l’habitatge, els seus espais o l’equipament mínim que ha de tenir. Aquesta cèdula està regulada per les comunitats autònomes i té una validesa de 15 anys. Abans de signar un contracte, és convenient comprovar que l’immoble disposa d’aquesta cèdula.

6. Contracte d’arres

Es tracta d’un precontracte privat previ a la firma d’un contracte de compravenda que té l’objectiu de garantir la reserva d’un bé immoble, amb la intenció que aquest immoble sigui adquirit per part del comprador i venut per part del venedor en les condicions pactades. Així, és un tipus de compromís d’obligat compliment, contracte del qual contempla a més les penalitzacions en cas de trencar-se el pacte establert entre venedor i comprador.

7. Divisió en propietat horitzontal

La divisió en propietat horitzontal és un acte documentat en títol públic mitjançant el qual es divideix un immoble en diferents finques independents, amb assignació a cadascuna d’elles d’un coeficient de copropietat o participació en el total de l’immoble i la seva pròpia referència cadastral. Tot això s’inscriu al Registre de la Propietat i està regulat per la Llei de Propietat Horitzontal (LPH). Entra en joc, per exemple, quan es vol dividir un habitatge en dos.

8. Euríbor

L’Euríbor (European Interbank Offered Rate) és un índex de referència que s’actualitza constantment i indica el tipus d’interès mitjà al qual un gran nombre de bancs europeus es concedeixen préstecs entre ells per prestar-lo a tercers, ja siguin particulars o empreses. Es tracta d’un factor de pes en l’àmbit de les hipoteques, ja que el descens o ascens de l’Euríbor pot fer variar els interessos que paguen aquells qui tenen una hipoteca variable.

Contracte

 9. Fiança

La fiança es coneix com un dipòsit econòmic que un arrendatari ha d’abonar en el moment en què es formalitza un contracte de lloguer, amb l’objectiu que l’arrendador tingui una garantia que l’inquilí complirà amb les obligacions del contracte. Un cop finalitzat el contracte, si les obligacions s’han complert, l’arrendador ha de tornar la fiança en la seva totalitat. En cas contrari, el propietari podria no tornar-li la fiança o una part d’aquesta.

10. Hipoteca

Tot i que també poden estar subjectes a una hipoteca els béns mobles, es tracta d’un dret que es fa servir per aconseguir el finançament necessari en la compra d’un immoble, i està inscrit al Registre de la Propietat. Els termes més importants per definir aquest concepte són el capital (els diners prestats pel banc i menor al preu de l’immoble), l’interès (el percentatge extra que s’ha de pagar) i el termini (el temps per la devolució del capital).

11. IAJD (Impost d’Actes Jurídics Documentats)

L’Impost d’Actes Jurídics Documentats s’aplica sobre els actes formalitzats en documents públics. En l’àmbit immobiliari, aquest s’aplica cada cop que es firma una hipoteca i el seu valor varia en funció de la comunitat autònoma en què es firmi. Oscil·la entre el 0,5% i el 2% sobre la responsabilitat hipotecària, que inclou el préstec, interessos i despeses, i suposa 1,5 vegades el crèdit. A Catalunya, es troba al 2% (juliol 2019).

12. IBI (Impost sobre Béns Immobles)

L’impost sobre béns immobles és un impost de caràcter local que es paga anualment i el valor del qual va fluctuant. Amb l’IBI es paga l’impost per ser propietari de béns immobles, tant si són rústics com urbans, i els diners van destinats als ajuntaments. L’import d’aquest impost es calcula en funció del valor cadastral de cada immoble, i també en funció del nombre d’habitants del municipi en qüestió, motiu pel qual el seu valor canvia.

13. IRPH (Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris)

Aplicat a les hipoteques, l’IRPH és la mitjana aritmètica dels tipus d’interès mitjans ponderats de les operacions de Préstec amb Garantia Hipotecaria per la compra d’immoble lliure, que hagi estat iniciat o renovat durant el mes al qual fan referència els índexs. Així, aquesta variable s’inclou en els préstecs hipotecaris per calcular els interessos, i funciona de forma semblant a l’Euríbor, tot i que generalment és un índex més elevat.

14. ITP (Impost sobre Transmisions Patrimonials)

L’ITP o Impost sobre Transmissions Patrimonials grava tota mena de transmissions de compravenda de béns immobles i béns mobles, així com les segones i successives compravendes. També el lloguer de finques urbanes està subjecte a l’ITP i, en aquest cas, la base imposable està composta per l’import total del lloguer de la finca, sobre la qual s’ha d’aplicar el tipus de gravamen vigent.

15. Opció de compra

L’opció de compra es representa mitjançant un contracte amb el qual la part concedent atorga a la part optant la facultat de decidir si vol comprar o no un immoble, amb l’obligació de realitzar la compravenda en un termini de temps determinat, i en unes condicions establertes. Així, es tracta d’un dret que es concedeix a una persona física o jurídica perquè pugui optar a la compra d’un bé. Accedir a aquesta opció pot ser gratuït o tenir un preu.

16. Plusvàlua

Una plusvàlua és l’augment del valor d’alguna cosa per motius extrínsecs a aquesta. En l’àmbit immobiliari, es defineix com l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys o immobles per motius que no són controlables pel propietari, per exemple per l’augment del valor d’un edifici degut a la millora dels carrers en què es troba. El pagament de la plusvàlua municipal es realitza a l’ajuntament del municipi en qüestió i té caràcter anual.

17. Registre de la propietat

El Registre de la Propietat és una institució pel Ministeri de Justícia que té com a objectiu la inscripció dels actes i contractes relatius al domini i altres drets reals sobre béns immobles. En aquest sentit, el territori espanyol està dividit en circumscripcions, denominades Districtes Hipotecaris. A cada Districte Hipotecari li correspon un Registre de la Propietat, a càrrec d’un Registrador.

Signatura

18. Sistema d’amortització francès

Un sistema d’amortització d’hipoteques determina l’estructura dels pagaments de les quotes d’una hipoteca. A Espanya, el sistema més emprat és el francès (referenciat per l’Euríbor). Aquest es caracteritza per unes quotes constants, que impliquen un major pagament d’interessos al principi de les quotes i menor al final, perquè els interessos disminueixen en funció del capital pendent d’amortitzar. Es tracta del sistema més estès pel fet de ser més constant.

19. Subrogació

La subrogació d’hipoteca és una operació que consisteix a millorar les condicions de la hipoteca mitjançant un canvi de creditor. Podria resumir-se com canviar la hipoteca de banc per intentar millorar les condicions de finançament originals del crèdit i pagar menys diners tant a nivell mensual com de forma total, ja sigui per la reducció de l’interès, la reducció de les comissions o per l’eliminació de les clàusules.

20. Superfície computable, útil i construïda

A diferència de la superfície construïda i l’útil, la superfície computable és una dada bastant tècnica que no sol utilitzar-se gaire, perquè es tracta de tot aquell espai que és possible trepitjar. En aquest sentit, es diferencia de tot allò “útil” perquè són aquells espais que sí que poden trepitjar-se però no poden habitar-se. Un exemple d’això és el forat d’una escala. D’altra banda, la superfície construïda és tota l’àrea que ocupa l’espai d’un immoble.

21. TAE (Taxa Anual Equivalent)

La Taxa Anual Equivalent (TAE) indica el cost o rendiment efectiu d’un producte financer o préstec. En aquest sentit, ofereix un valor més fidel en incloure en el seu càlcul les despeses i comissions bancàries i el termini de l’operació, a més del tipus d’interès nominal. Es tracta d’una operació matemàtica mitjançant la qual es transformen les condicions financeres aplicades a un préstec al seu equivalent anual, sigui quina sigui la seva forma de liquidació.

Acord

22. Taxació immobiliària

Una taxació immobiliària o hipotecària és una valoració d’un habitatge o local perquè aquest sigui objecte de garantia en un préstec hipotecari. Amb aquest estudi, el prestador, generalment d’una entitat financera, pot determinar el valor de l’immoble, i definir quin és el risc que assumeix amb l’operació hipotecaria. A l’hora d’adquirir un habitatge, és habitual que se sol·liciti una taxació d’aquest tipus per conèixer el valor del mercat de l’immoble.

23. Tipus d’interès

Existeixen dos tipus d’interessos immobiliaris aplicables: fix i variable. Amb el tipus d’interès fix, la quota mensual a pagar en concepte d’interès roman fixa durant tot el cicle de vida del préstec, tot i que al moment de la contractació se sol establir un valor superior que per les hipoteques de tipus variable. En aquesta modalitat, el tipus d’interès es revisa de forma anual, semestral o trimestral, ajustant-se a les condicions del mercat en cada moment.

24. Ús privatiu

Els elements comuns d’ús privatiu corresponen a aquells espais que a simple vista poden semblar comuns (terrasses, patis o trasters, per exemple) però l’ús dels quals pot atribuir-se de forma exclusiva el propietari d’un piso o local, quelcom que ha d’estar reflectit en el títol constitutiu de la Propietat Horitzontal. Segons senyala el Codi Civil, no obstant, la reparació d’elements d’ús privatiu correspon a la comunitat de propietaris.

25. Habitatge de protecció oficial

També conegut per les seves sigles HPO o VPO, un habitatge de protecció oficial és un immoble generalment ofert a un preu inferior a la mitjana de béns amb les mateixes característiques, promogut per l’administració pública. Aquest tipus d’habitatges es destinen, doncs, a famílies amb ingressos inferiors a una certa quantitat, sent regulat pel seu preu amb la comunitat autònoma a la qual es trobi. Existeixen habitatges protegits tant en venda com en lloguer.

Ara que ja coneixes els conceptes tècnics més recurrents en l’àmbit immobiliari et serà molt més fàcil comprendre tot el que has de considerar abans de comprar, vendre o llogar un immoble.

No dubtis compartir l’article si t’ha semblat interessant!

Close Menu